Salvatge cambra és una obra que participa, d’una banda, del misteri, del misteri poètic i, de l’altra, de diversos gèneres: poesia lírica, denúncia social, monòleg dramàtic.
A manera de declamació —de divinitat o d’actriu grega—, la poeta i l’ésser que hi ha al darrere ens interpel·la i s’interpel·la sobre qüestions existencials: l’amor que fuig, la condició de dona, la mecanització i la deshumanització del món, el maltractament… I ho fa amb to arravatat, apassionat, agre en molts passatges. En vers lliure, com el cor que batega en ritmes diversos.
Veritablement o així sembla, és un diàleg íntim amb si mateixa, personatge que s’identifica amb la metàfora que dóna títol al llibre “Salvatge cambra”, prosopopeia que també transcendeix al concepte de món.
Així mateix, és un cant a la natura, per essència salvatge, i als animals, i al seu trosset de terra. Amb paraules del Sud, reivindica la memòria del pare i dels homes de la seva generació.
Poesia rica, furiosa i tendra alhora, plena d’un llenguatge molt viu i imatges i sorprenents, agosarades. Són peces per llegir, rellegir i escoltar.
Cinta Mulet Grau, filla adoptiva de Tarragona i nadiua d’Horta de Sant Joan. S’ha dedicat amb passió a l’ensenyament. Va estudiar Professorat d’EGB, Filologia Catalana i Filologia Hispànica.
Activista cultural i autora dels llibres Paraula de dona, Poemes de sud, Contrapunt & Amors d’aire i aigua, Només un fil de llum blanca (il·lustracions de Toni Torrell), A la llar de mi, Poemes, pomes i altres verins, Versets per a cantar a un poble. També és autora del llibre infantil Aigua dolça (amb il·lustracions de Laura Gual) i dels llibres en llengua castellana Comercio de conciencias i Hijos de la Tierra, editat recentment. Pel que fa al gènere dramàtic, ha escrit el monòleg per a poesia escènica Qui ha mort una poeta i una adaptació per a teatre del Llibre de les Bèsties de Ramon Llull. La seva obra ha estat recollida en multitud de compilacions col·lectives.
Així mateix, ha fet incursions en el camp de la narrativa, entre altres, “L’ambigüitat de les fronteres” dintre de la publicació trilingüe Tren de Val de Zafán o “Una cobra africana” dintre de Galeria ebrenca, “Farlopa” dintre de Cambrils.
Recentment, ha participat en el projecte de poetitzar els parcs de la ciutat de Tarragona, juntament amb altres autores, ciutat per la que sent una autèntica devoció i gratitud. La seva obra ha sigut traduïda al castellà, al serbi i al finlandès.
Aquest llibre de Varia Editio s’ha presentat al programa de subvencions de publicacions de la Diputació de Tarragona.
