Ha aparegut el llibre Montserrat Sans Pros. 3/4 de segle de vida viscuda. Es tracta d’una biografia d’una professional i una mare amb 75 anys d’història, que també ha estat activista política i social, per la qual cosa aquesta obra está plena de referències socials i històriques en forma de text però també d’imatge.
La biografiada reconeix al pròleg:
“He descobert que quan intento explicar-me les coses les recordo més bé, i de vegades fins i tot les entenc. Avui, al mes de maig de 2025 em decideixo a començar a explicar coses recordades.
Per què m’entesto a furgar en el passat?
El passat no es pot canviar, de vegades ni tan sols pots comprendre, ja que la major part de les coses que van succeir s’han desdibuixat. De vegades s’han difuminat fins el punt que ni tu mateixa no saps si van succeir com les recordes o si, el temps i la narració, les han anat canviant subtilment fins acabar com vestides d’una altra manera; en un altra historia, que és la que has escollit explicar, potser a base d’ometre detalls, perquè cal resumir i tractar de donar coherència a allò que va succeir.
Malgrat tot, i conscient de que hi haurà coses que ometré i
d’altres que no vestiré bé, m’he llençat al món de posar paraules
als records. Carlo Greppi, historiador, deia el 22 de juliol de 2025 a l’Ara: «La història és la història de la humanitat, de tots els éssers humans. La història del poder és important perquè ens pot donar un escenari, però és molt arriscat oblidar la història de cadascú de nosaltres, no mirar des de baix. Si no ho fem, no podem entendre com som nosaltres»”.
El fill de la biografiada, reconeix al respecte: “Em vas dir que explicant-te les coses les recordaves millor i que t’havies animat a posar paraules als records, sovint desdibuixats. Podria haver estat un treball íntim, personal, que mantingués els records (els més foscos i els més clars) tancats en un armari, només a l’abast dels qui en tenim la clau. Però ja fa temps que has perdut el pànic escènic i has fet aquest camí que tant admiro de tu i que de vegades sospito que va començar gairebé demanant permís als demès per existir, però que sens dubte t’ha portat a reivindicar-te sense complexos, sense demanar perdó per ser qui ets. I així ha estat com t’has despullat l’ànima i ens has regalat aquesta col·lecció de textos íntims amb el permís implícit de poder-los compartir sense por.
Aquest exercici podria haver arribat en qualsevol moment, però ha arribat a prop del teu 75 aniversari, un número massa rodó perquè el papa es pugui resistir a posar-hi context i donar-li forma editorial. I aquí ens tens… Per a tu haurà estat un exercici de memòria, de retrobament i espero que de reconciliació amb parts del teu passat que s’accepten millor quan les crides als quatre vents plasmant-les en un document. Per a les teves netes serà un testimoni de la vida passada de la seva àvia, però també d’un temps que de vegades se’ls fa llunyà i que lligat a tu tindrà la perspectiva propera que li toca. Per a mi, ha sigut un motiu més per estar orgullós de la meva mare. T’estimo”
El llibre, editat per PIC, és una publicació presentada a la convocatòria de subvencions de la Diputació de Tarragona.
